En aquest apartat parlarem de dos centres on trobem la mecànica quàntica com a recurs per la investigació: el CERN i CELLS.
CERN
L'Organització Europea per la Recerca Nuclear, conegut com CERN, és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment al treball amb accelerador de partícules.
Fundat el 1954 per 12 països europeus, el CERN és avui en dia un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants del món. Actualment compta amb 20 estats membres, els quals comparteixen el finançament i la presa de decisions al consell de l'organització. A part d'aquests, uns altres 35 països no membres participen en els projectes instal·lats al CERN, utilitzant-ne les instal·lacions. A més vuit estats i organitzacions tenen qualitat d'observadors, participant en les reunions i rebent la documentació del consell del CERN.
El primer gran èxit científic del CERN es va produir el 1984 quan Carlo Rubbia i Simon Van der Meer van obtenir el Premi Nobel de Física pel descobriment dels bosons W i Z. El 1992 li va tocar el torn a Georges Charpak per la invenció i el desenvolupament de detectors de partícules, en particular la cambra proporcional multifil, un tipus molt important de detector de partícules.
La seu del CERN es troba a Suïssa, a prop de Ginebra i a prop de la frontera amb França. Compta amb una sèrie d'acceleradors de partícules entre els quals destacava el ja desmantellat LEP (Large Electron-Positron Collider, «Gran Col·lisionador Electró-Positró») de 27 km de circumferència i que constitueix la màquina més gran mai construïda. Al seu túnel s'hi va construir i està en funcionament l'LHC (Large Hadron Collider, «Gran Col·lisionador d'Hadrons»), un accelerador protó-protó que funcionarà a major energia i lluminositat (es produiran més col·lisions per segon).
Aquí trobem l'accelerador de partícules LEP, que com hem comentat abans ja va estar desmantellat.
CELLS
En aquest centre situada la seu a Bellaterra i trobem el sincrotró ALBA, situat a Cerdanyola del Vallès.
L'Alba en realitat és un complex de tres acceleradors: un accelerador de partícules lineal unsincrotró o propulsor d'electrons i un anell d'emmagatzematge. Es creen electrons en el canó d'electrons de la mateixa manera que en un tub de rajos catòdics de televisió, aquests són accelerats a 1 MeV en l'accelerador lineal. Després passen al propulsor d'electrons, de 250 metres de perímetre, on s'acceleren els electrons fins velocitats properes a la de la llum, arribant a una energia de fins a 3 Giga electronvolts (GeV). Aquests electrons s'injecten a l'anell d'emmagatzematge de 268 metres de perímetre que està equipat per produir radiació electromagnètica d'una gamma contínua de longituds d'ona, des de la llum visible fins alsraigs X.
I aquí el trobaríem per fora i el seu circuit interior amb totes les parts que ja hem comentat.
Aquí us deixem els enllaços de les webs oficials de cada centre per si els volguéssiu consultar:
Cern --> http://home.web.cern.ch/
Cells (Alba) --> https://www.cells.es/en
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada